miércoles, 18 de septiembre de 2013

CONEIXENT DE L’ART CRISTIÀ I DEL SEU SIMBOLISME

Un dels objectius de l’assignatura de religió és la d’apropar als alumnes de religió a l’art cristià per a poder gaudir de la seva bellesa i desxifrar el seu simbolisme.











Icona
eikwn



imatge




Si aneu a llocs de venda d’objectes religiosos, sempre hi trobareu un compartiment d’icones. Hi us fareu aquestes preguntes: ¿per què la difusió en l’àmbit occidental d’un element típic de la pietat oriental? Per què l’icona continua estant de moda?
 

És difícil trobar una resposta a aquestes qüestions. Pot ser que ens la donaria el fet que estam en una època de llenguatges simples, de cultura de la imatge, cansada del pensament racionalista i necessitada d’una comprensió íntegra de la vida. És el que avui en dia es diu intel·ligència emocional. Està clar que tota experiència – i també la religiosa – pren forma en la mediació.

Tot això es veritat, però la raó de l’actualitat de les icones rau sobretot en la seva capacitat de comunicació. La icona atreu, sotmet posseeix i sedueix, és un element de trobada entre cristians, una mena de símbol en el qual aquests es reconeixen. La icona transmet un contingut espiritual i teològic, que evoca la presència de la transcendència. Per això s’ha escrit que les icones son finestres obertes a l’eternitat.

Què és una icona?
Com diu la mateixa paraula, es una imatge (el mot grec eikwn es tradueix per imatge). Ara bé, la icona es una imatge especial pel fet que es alhora paraula, revelació, comunicació i memòria. Memòria i evocació en el sentit de reviure allò que representa.
En la icona hi ha unitat de concepte sentiment, raonament i intuïció.


El pintor d’icones El pintor d’icones s’anomena iconògraf, que literalment vol dir escriptor de icones. Així es posa de manifest l’aspecte comunicatiu de la icona, que sempre ha de ser imatge-paraula.

Significat dels colors

Vermell, color de la divinitat
Blau, color de la humanitat
Per això Jesús té una túnica vermella, la persona de Jesús és divina i el martell blau, mostra que la persona de Jesús està revestida de la humanitat.
En Maria és al revés: túnica blava i mantell vermell, símbol de la gracia deïficant que envolta la seva humanitat.
Dorat, color de la llum divina, increada, transcendent, que no coneix la fi.
Verd, color de la creació.
Marrons o ocres, colors de terra, propis del monjos i ascetes.
Negre, color de la dimensió negativa de l’home, la mort, les forces del mal.

TALLER D’ICONES

Icones pintats pels alumnes